dilluns, 8 de juny de 2015

“L’ambició d’aquest equip no té límits”

L'ambició d'aquest equip no té límits és el títol que lidera la notícia de l'apartat d'esports del diari El País. 
Aquesta, ens parla de manera molt simple i resumida sobre la victoria del Barça, i a conseqüència la celebració, de la Champions. 

El passat dissabte 6 de juny el Barça va guanyar a Berlín la seva cinquena Champions, i amb aquesta, va aconseguir la segona triple corona de la seva història. Després de la merescuda victoria i la celebració a Berlín van arribar a Barcelona rebuts per tota la seva afició. Més de 200.000 seguidors els van acompanyar durant la rua des de l'Arc de Triomf fins al camp nou, amb aquesta frase distingint l'autocar "championsSegon tripl3tSeguim fent història". Al arribar al Camp ho van celebrar de la millor manera possible amb la millor afició. Sempre liderant els crits per Luis Enrique, Pedro, Alves, Iniesta, Messi i Xavi. Va ser una celebració increïble, divertida i molt emotiva per alguns dels components de la plantilla blaugrana.


He escollit aquesta notícia pel simple fet que estic molt orgullosa d'aquest equip, del meu equip, i tenia ganes de parlar-ne després de la gran celebració d'ahir. 
Soc socia i assisteixo a tots els partits que puc des que vaig néixer, cosa que em fa tenir un sentiment increïble per l'equip. Tot i que no a tothom li agrada i inclús alguns ho designen com una estupidesa, gràcies al meu pare aquest tema és molt important per mi. Per això em fa tanta il·lusió el fet que hagin arribat on han arribat, i ràbia el fet de no haver pogut assistir. 


Foto

dilluns, 1 de juny de 2015

Núria Güell

Núria Güell és coneguda per els seus projectes. Com ella diu, el seu procés creatiu comença amb la ràbia. Tots els seus plans s'inicien amb la indignació de les situacions, mogudes que es duen a terme actualment, i que no enten. Per aquest motiu intenta crear uns projectes amb els temes en qüestió per demostrar el que pensa i sent. 


Podem dir que l'obra de la Núria, en molts casos, repercuteix plenament en la seva vida personal. El projecte que que més explica aquest fet és "Ayuda humanitaria", un projecte creat entre el 2008 i el 2013. 

La proposta d'aquest cas va consistir en el següent: la Núria es va oferir a ser l'esposa de qualsevol noi cubà que volgués emigrar a Espanya, pagant-li totes les despeses del passatge, el casament que realitzarien i les despeses que comportarien els tràmits per aconseguir-li la nacionalitat. Per escollir aquest noi va proposar a tots els pretendents que li escribissin "la carta d'amor més maca del món", llavors tres noies cubanes (prostitutas) van escollir a la millor, la qual feia de l'escriptor el seu futur marit. El noi seleccionat, però, havia de comprometre's a estar a la disposició de la Núria per anar a conferencies, xerrades i presentacions d'aquesta obra durant l'any que duraria el matrimoni. 
Gàcies a aquest projecte aquest noi va aconseguir la nacionalitat espanyol, i per tant, com dictaven les bases que havien creat, es van divorciar. 

Personalment crec que és un gest increïble per part seva. Mai m'agués imaginat que algú pogués donar tant per algú que ni coneix. Crec que pot aconseguir realment que la gent obri els ulls, i en aquest cas, se'n adoni de la situació real en molts països, de la sort que tenim d'haver nascut aquí, però sobretot del fet que tots podem ajudar a que això millori. M'encanta el fet que faci servir la seva ràbia contra les situacions actuals, i en aquest cas, reivindicar i intentar ajudar als més desafavorits.



Un altre projecte increïble i també relacionada amb la relació amb immigrants és el que en diu "Fuera de juego. "

diumenge, 31 de maig de 2015

Escriptor, novel·lista o lingüista, i resultats de les eleccions municipals

El passat dilluns 25 de maig va venir el filòleg, traductor i escriptor de l'última novel·la que hem llegit, Pau Vidal, a fer-nos una xerrada. Després d'haver llegit Aigua Bruta vam poder comentar amb ell alguns aspectes dels diferents dialectes que utilitza, i el perquè de donar més importància a la llengua que a altres aspectes. Ens va comentar que creia més important centrar-se en la llengua que no en termes més generals com la descripció de personatges, d'aquesta manera ens dona la llibertat als lectors d'imaginar-nos-els.
Va fer d'aquesta xerrada una hora entretinguda degut a la participació que ens donava i a la manera amb la que ens parlava. Em va semblar una persona molt peculiar.




Resultats de les eleccions municipals:

- Barcelona: amb 176.337 vots, va guanyar BARCELONA EN COMÚ -E.

- València: amb 105.963 vots, va guanyar el PP.

- Madrid: amb 563.292 vots també va guanyar el PP.



Eleccions municipals 2015

VIDRERES

- PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
Cap de llista: CRISTIAN DE AMAYA MARTIN

- PROGRÉS PER VIDRERES - CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC)
Cap de llista: FRANCESC JESÚS BECERRA RAMÍREZ

- CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU)
Cap de llista: JORDI CAMPS VICENTE

- VIDRERES PER A TOTHOM - ENTESA (VpT - E)
Cap de llista: JOSE ANTONIO BERMUDEZ INFANTES

- VIDRERES SOM TOTS - ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL (ERC / ESQUERRA)
Cap de llista: EDUARD ADROBAU I ROS

- PARTIT POPULAR DE CATALUNYA / PARTIDO POPULAR DE CATALUÑA (PP)
Cap de llista: JAUME VILA PARELLA

SILS:

- INDEPENDENTS DE SILS-MES-INDEPENDENTS DE LA SELVA (IDS-MES-IdSELVA) 
Cap de llista: MARTÍ NOGUÉ SELVA

- ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL (ERC - AM)
Cap de llista: JULI GARCIA I GONELL

- INDEPENDENTS DE SILS - PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - CANDIDATURA DE PROGRÉS (IdS-PSC-CP)
Cap de llista: AGUSTÍN VALDÉS HERRERA

- PLATAFORMA CÍVICA SILS (PCCA)
Cap de llista: JAVIER BALCELLS SALGADO

- CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU)
Cap de llista: PERE MAS GISPERT

- ENTESA (ICV-EUiA-E)
Cap de llista: ALBERT MIRALLES GÜELL

- CAPGIREM SILS - CUP - PA (CAPGIREM SILS-CUP-PA)
Cap de llista: ALBERT ROSSELL MAS

- PARTIT POPULAR DE CATALUNYA / PARTIDO POPULAR DE CATALUÑA (PP)
Cap de llista: JORGE JALDON JOAN


MAÇANET: 

- ACORD PER MAÇANET - INDEPENDENTS DE LA SELVA (AM-IdSELVA)
Cap de llista: JOSEP MARIA CIURANA PLANAS

- ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL (ERC - AM)
Cap de llista: XAVIER XARBAU I ADROBAU

-PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - CANDIDATURA DE PROGRÈS (PSC-CP)
Cap de llista: ADRIÀ ORTIZ JURADO

- PARTIT POPULAR DE CATALUNYA/PARTIDO POPULAR DE CATALUÑA (PP)
Cap de llista: FERNANDO MAQUEDA RAMOS

- CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU)
Cap de llista: ANTONI GUINÓ BOU

Personalment penso que hi ha gent per tot. Crec que actualment la majoria dels votants ho fan amb conciencia, sabent perquè ho fan, però a la vegada penso que hi ha molta gent que no es fixa en els objectius o filosofies del partit, sinó que donen el seu vot a aquell partit que té com a cap de llista a un familiar, amic o conegut. 

Actualment a Vidreres governa el CIU amb Jordi Camps Vicente com alcalde, a Sils hi governa el partit polític independent de Sils amb Martí Nogue, i Selva com a alclande, i a Maçanet governa el CIU amb ANtoni Guinó Bou. 


dilluns, 11 de maig de 2015

Pau Vidal; El bilingüisme mata

El mes de gener d'enguany, Pau Vidal va publicar el llibre El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic. I va provocar molta controvèrsia a la premsa.

Resum del llibre.

Pau Vidal, al passar trenta anys de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, va fer un diagnòstic propi on deia clarament que el bilingüisme no funciona. Determina que hi ha un tant per cent molt baix de parlants habituals del català, i que no només està sent oblidat, sinó que està sent deteriorat cada cop més. El bilingüisme mata segueix molt amb la creença que tothom pot parlar de la llengua i intenta aproximar-se a la realitat social amb les enquestes. Aquest llibre ens comenta que la majoria de filòlegs saben del que estic parlant, però tan sols Joan Solà va ser capaç de dir en veu alta que el català no s'està morint per falta de parlants, sinó per falta de català. Amb això vol dir que la supervivència, en aquest cas d'un idioma, no depèn tant sols de la quantitat de parlants, sinó també de la qualitat amb la que es parli. Pau Vidal ens parla del "canvi idiomàtic" i descriu els símptomes que pateix, per tant, ens fa una reflexió sobre l'estat actual de la llengua catalana i ens proposa la única cura possible: elevar el català a llengua oficial única del futur Estat. 


Crítiques favorables a la premsa (autor, títol, diari o revista, data i tesi o idea principal)
- Albert Ventura, Tarragona. Filòleg i escriptor. el Singular, opinió. 25/01/2015 
Després de parlar sobre altres obres i el contingut d'aquesta en particular, Albert Ventura ens dona aquesta opinió personal on ens recomana llegir aquest llibre: "Sigui com sigui, jo us recomano que llegiu Vidal perquè, com en d’altres ocasions (llegiu 100 insults imprescindibles, publicat per Cossetània, que és d'allò més divertit), fa unes anàlisis força encertades, però la manera com té de fer-les és, qui sap, si el més interessant de tot plegat. Ho fa amb un dinamisme i un domini lingüístic envejable. Dit d’una altra manera, llegir un llibre seu és com fer una feina de formiga. De mica en mica, s’omple la pica; perquè penses i t’enriqueixes, i quan la pica és plena t’adones que no hem d’abaixar la guàrdia si és que, realment, volem una normalització lingüística plena i de qualitat."

- Xavier Bosch. Diari Ara, 05/02/2015.
Com en la majoria de casos, Xavier Bosch ens introdueix el tema amb un petit comentari del contingut del llibre i segueix amb aquesta petita critica on ens el recomana, així explicant-nos com l'enfoca. 
"M’agrada la gent valenta, independent, que parla sense profilàctics i no es casa amb ningú. I amb Pau Vidal n’hi ha per a tots. Tant rep l’Ignasi Guardans, per lamentar-se que als doblatges catalans no senten els insults que fa servir la gent del carrer (sense que ningú no li preguntés “de quin carrer?”), com el Xavier Sardà, de qui subratlla que “estrafà les neutres per semblar molt català i així erigir-se en exemple del seu discurs, és a dir, que es pot ser del país i molt espanyol a l’hora”. A cada pàgina, Pau Vidal ens proposa una reflexió que val la pena. Com la de Lluís V. Aracil: “Ja cal que ens afanyem a imposar el català abans no ens acusin d’imposar el català”. Pau Vidal -a qui fins ara només coneixia per les excel·lents traduccions de Camilleri- fa un bon diagnòstic que cal llegir, juga amb la llengua (“no és més bilingüe qui més crida”) i ret un homenatge constant a l’enyorat Joan Solà. Tornant a Francesc Garriga, que ahir va ser incinerat, un dia li va dir a un jove músic: “Tu ets una ovella negra. I està bé ser una ovella negra, si la resta són blanques”. Pau Vidal n’és una altra, de negra. Ens en calen més com ell, en tots els àmbits, per sacsejar un país mesell."

dimarts, 21 d’abril de 2015

Petits unviersitaris

Per primer cop el nostre institut ha participat en el programa STUDIA que ofereix la Universitat de Girona, on alguns alumnes de primer de batxillerat, que hem sigut seleccionats, hem tingut l'oportunitat d'assistir a algunes classes del grau que hem triat. Van ser tres dies un dels quals ens van fer unes xerrades més generals i els altres dos vam poder d'assistir a les classes com a oients, així vivint l'experiència d'una manera més propera.

Aquesta experiència ens ha servit per aclarir-nos més les idees de cara a un futur pròxim. En general ens ha ajudat per acabar de decidir que el grau al qual hem assistit és el que realment volem fer, però per alguns de nosaltres ens ha servit per descartar aquella opció que pensàvem que ens agradava. També hi ha hagut qui tenia clar el grau que volia cursar i li ha anat bé per veure el seu funcionament.

Tot i que cadascú pot tenir la seva pròpia opinió, majoritàriament creiem que aquesta és una molt bona oportunitat per joves que tenen la intenció d'anar a la universitat. Per aquest motiu recomanem a tots aquells que tinguin l'opció de fer quelcom semblant que ho aprofitin, ja que realment val la pena.




dimarts, 7 d’abril de 2015

Tot és teatre

Ja fa 25 anys que el Galliner, escola de teatre de Girona, també s'apunta al dia internacional del teatre.

El dia internacional del teatre va ser creat al 1961 per l' Institut Internacional del Teatre (ITI). Des de llavors, el 27 de març de cada any, és celebrat pels centres ITI i la comunitat teatral internacional. Durant aquell dia es duen a terme diversos esdeveniments organitzats per entitats teatrals nacionals o internacionals per commemorar aquest fet. Com alguns podem conèixer, un dels més importants és la circulació del missatge internacional del dia mundial del teatre. Aquest, tradicionalment és portat a terme per una figura d'alt prestigi al món del teatre, convidada per l'ITI, que comparteix les seves pròpies reflexions sobre el teatre.

Seguidament podeu veure un escrit com a exemple d'aquest missatge.
"El teatre conmueve, ilumina, incomoda, perturba, exalta, revela, provoca, trasgrede. Es una conversación compartida con la sociedad. El teatre es la primera de las artes que se enfrenta con la nada, las sombras y el silencio para que surjan la palabra, el movimiento, las luces y la vida." (Manifiesto del teatro 2006, Un rayo de esperanza).

El Galliner,  escola de teatre de Girona, també s'ha apuntat a formar part d'aquesta commemoració i aquest any, com a 25é aniversari, la festa encara ha sigut més grossa.
Girona ha dedicat una setmana sencera a dur a terme diversos espectacles per tota la ciutat; des de obres de teatre, tallers de circ, concursos de cartells, teatre al carrer i als balcons, fins a un programa de radio parlant del teatre. Tot estava dedicat al teatre, tot era teatre, i encara que és només un dia el que dediquem a recordar aquest fet, aquest any podem dir que ha estat TOT TEATRE PER UNA SETMANA.